Cap d'any a Venècia, Itàlia

Passades unes setmanes diferents en relació a les publicacions del blog, tornem amb més forces que mai i avui us portem una entrada amb consells per passar un cap d’any a Venècia.

Jo a diferència de la meva parella, no hi havia estat mai. I reconec que era una ciutat que sempre m’havia intrigat molt. Segurament perquè sabia que era tota formada per carrerons molt estrets i canals per totes bandes. Així que un cop vam decidir passar el cap d’any per aquesta bonica ciutat, només feia falta esperar fins al dia 30 i volar! El primer que vam fer però abans de marxar va ser organitzar una mica els dies sobre el mapa i deixar marcat què era el que més gràcia ens feia de veure, el que més ens interessava…

El transport

Després d’agafar un bus que feia el trajecte “Aeroport - Piazzale Roma”, i adonant-nos que aquell punt era l’últim on els cotxes, taxis, motos i busos podien accedir, vam agafar el Vaporetto, un taxi-bus aquàtic de diferents línies que recorren tot el Gran Canal. Cap d’aquests taxis entra dins dels canals més estrets, ja que per dimensions no hi poden accedir.

El Gran Canal, una estació i una barqueta del Vaporetto.

Canal estret entre carrerons de la ciutat.

#adpconsell: Tant si arribeu a l’aeroport de Marco Polo com el de Treviso, recomanem que feu el trajecte de bus i Vaporetto, perquè així es descobreix en primera persona com funciona la ciutat durant el seu dia a dia. La línia 1 d’aquest últim és la més eficaç, ja que passa per totes les parades que hi ha al Gran Canal i us pot acostar al vostre destí d’allotjament per poder deixar com més aviat millor les maletes.

Si us agrada caminar i perdre-us per les ciutats buscant carrerons bonics, sapigueu que els únics moments en què agafareu transport públic serà a l’arribada i al marxar de la ciutat.

Un altre transport, però aquest ja més lúdic, són les góndoles. Les barquetes més típiques de la ciutat. Observareu que als extrems dels ponts que creuen els canals, sempre hi ha un home de peu amb una samarreta de ralles blanques i negres. Són els gondolers que us oferiran una volta, durant 30 minuts. Amb tarifa oficial, durant el dia són 80 euros i de nit en són 100.

Les gondoles preparades per fer una volta.

L'allotjament

Degut als preus elevats de la ciutat, vam ser previnguts i per estalviar al màxim i aprofitar els diners, vam descartar hotels i B&B i mitjançant la web Airbnb, vam agafar un apartament. En aquesta portal, tens la possibilitat d’escollir habitacions privades (compartint pis amb altra gent) o bé un apartament sencer.

D’aquesta manera, anant al supermercat més proper, pots adquirir tots els aliments necessaris per als àpats d’esmorzar, dinar i sopar dels dies que hi sereu i et surt molt més a compte que qualsevol altra opció. Nosaltres vam fer-nos els nostres propis àpats a l’apartament menys el sopar de la nit de fi d’any i l’últim dinar abans d’acomiadar-nos de la ciutat.

#adpconsell: Pel dinar, si veieu que no us és molt efectiu tornar a casa durant el dia, us el podeu endur fet i dinar a la vora d’un canal o en alguna plaça. Però si preferiu tornar també per descansar, pel temps no us preocupeu, la ciutat de punta a punta caminant es travessa en una hora, així que si escolliu un apartament cèntric, el trajecte no us serà molt llarg.

Paradetes de menjar al Campo San Polo.

Llocs bonics per visitar

Venècia, a part del seu encant únic per la forma dels carrers i els canals de la ciutat, hi podeu trobar museus, torres panoràmiques i espais que valen també molta la pena.

Pont de Rialto i vistes al gran canal: El pont de Rialto està constantment ple de gent, és el pont més gran i dels únics que hi ha per travessar de costat a costat de la ciutat. La màgia que es respira entre els botiguers d’aquest i els gondolers del canal és una experiència única.

Les escalinates del pont de Rialto.

La Basilica di San Marco, situada a la plaça que porta el mateix nom i que és el centre neuràlgic de la ciutat.

Detalls de la Basílica de San Marco.

El Palazzo Ducale, un símbol de glòria i poder de Venècia. Un edifici d’estil gòtic que va ser residència dels ducs, magistrats suprems i màxims dirigents de les repúbliques marítimes de Venècia i Gènova, també va ser seu del govern i de la cort de justícia i presó de la República de Venècia.

El Museo Correr, on s’hi troben antiguitats venecianes i on s’explica la història de la ciutat al llarg dels anys.

Campanile di San Marco. El campanar, exempt a la basílica, ubicat en una cantonada de la plaça a prop del portal d’aquesta última. Aquí, Galileo Galilei va mostrar als ducs el seu telescopi el 21 d’agost de 1609. Personalment, és un espai panoràmic on hi ha unes vistes de la ciutat espectaculars.

Campanar de San Marco.

Vistes des del campanar de San Marco.

A causa de les pluges del dia 1 de gener, que per nosaltres era el dia fort de visites, moltes de les coses que volíem arribar a veure les vam haver de cancel·lar. Però tornarem! I assegurem que ho acabarem de visitar tot.

Val a dir, que caminant per la ciutat es descobreixen racons, places, espais, esglésies i edificis preciosos, i que per això no cal preparar-se tota una guia. Surt, camina i descobreix.

Racons descoberts tan de dia com de nit. La ciutat il·luminada amb llums de Nadal estava preciosa.

Gran part de les botigues que trobaràs al llarg dels carrers són de venta de màscares, ja que a Venècia n’és un objecte molt típic. Les originals són fetes de paper maixé, tot i que se’n troben a molts llocs també de plàstic. Segons ens va dir un artesà dedicat exclusivament a això, les pots portar durant tot l’any, i no només serveixen per carnestoltes.

Botiga de màscares, molt típiques de Venècia.

I no us preocupeu si us perdeu però no és aquesta la vostra intenció. A les cantonades de tots els carrers hi ha uns cartells a la paret que t’indiquen tres de les direccions més importants de la ciutat: Rialto, Ferrovia (estació de tren), Vaporetto (taxi aquàtic) o San Marco.

#adpconsell: Si visiteu la ciutat, no us podeu perdre la llibreria “Aqua Alta”, un espai únic, abarrotat de llibres tant antics com moderns amb un encant especial. També compta amb una terrassa peculiar amb una escalinata de llibres on poder-s’hi fer una foto.

Nit de cap d'any

El primer dia a la ciutat, ens van recomanar que per la festa de cap d’any estiguéssim a lloc diverses hores abans, ja que s’omplia ràpidament i la policia local acordonava la zona per evitar problemes i aglomeracions.

És a la Plaça San Marco on es realitza la sortida i l’entrada de l’any nou. La gent es concentra allà i durant els 20 min posteriors de les 12 de la nit s’encén un gran castell de focs que amenitza l’estona. Un cop acabat, la gent es felicita l’any i brinda amb cava.

El castell de foc, un dels moments més màgics.

L'arbre de Nadal que presidia la plaça San Marco.

Així que vam decidir fer el que per nosaltres és un berenar-sopar a les 7 de la tarda en una pizzeria i un cop vam acabar ens vam dirigir a la plaça. Eren les 21h. ERROR! Vam passar moltes hores a l’aire lliure passant fred i al final el cert era que no feia falta esperar tantes hores, ja que la gent fins ben tard va poder accedir a la plaça. Això va portar la conseqüència d’algun que altre fort refredat.

Un cop acaba tot a la plaça, la gent es reparteix pels pubs de tota la ciutat per acabar de celebrar l’esdeveniment. Aquests tanquen a les 3 de la nit, així que hi ha gent que busca una alternativa més per seguir la festa fins que surt el sol o bé d’altres que decideixen acabar la nit i anar-se’n a dormir.

L'últim dia i el millor amb la ciutat inundada

Com he comentat abans, el dia 1 va ser una pena no poder-lo aprofitar visitant tot allò que teníem en ment. Però el dia 2 encara va ser molt millor.

Ens vam despertar a les 7 del matí i a les 9 ja érem voltant per la ciutat. Sorpresa la nostra a l’arribar a la plaça. Part d’ella inundada, ja que el dia abans, després de tot el dia plovent, el nivell del mar va pujar i amb ell el dels canals. L’aigua sobresortia pels carrers i a la plaça va haver-hi moments que no hi podíem accedir. Hores més tard, amb l’ajuda del Sol que va sortir i del mar que es va tranquil·litzar, tot va tornar a la normalitat. Va ser un record únic i bonic de veure hores abans de tornar a la vida real.

El canal començava a inundar el carrer, ja que el nivell del mar havia pujat.

En definitiva, un viatge especial, la ciutat és molt segura i familiar. No hi ha persona italiana que et vegi amb un mapa i no s’apropi a tu per ajudar-te a trobar el teu destí.

Moltíssimes gràcies Venècia, tornarem! I gràcies a vosaltres, per ser-hi!

#2018 #Nadal #Inlovewith #Blog #Itàlia