Construint casa nostra II

Tornem-hi! Aquesta publicació és la segona part de “Construint Casa Nostra”, un recull de tot el procés de la reforma del nostre pis, des de què ens vam plantejar comprar-lo fins a dia d’avui!

En aquesta segona publicació us vull explicar com va anar tot el mes de novembre i gran part de desembre. I és que abans de tenir les claus ja vam visitar varies botigues de decoració i reformes per tal de poder agilitzar tot el procés d’obres i muntatge i aconseguir que fos el més breu possible.

Teníem clar que per tal d’abaratir costos faríem tot el que poguéssim nosaltres, com per exemple tirar les parets i treure el mobiliari de la cuina i banys, baixar tota la runa llogant un contenidor, així com pintar parets, sostres i radiadors.

Per tal de coincidir el mínim temps possible entre aquest pis i on estem actualment, vam organitzar-nos de la següent manera. Durant el mes de novembre havíem de recollir tots els pressupostos per poder comparar-los i decidir quins tiràvem endavant. Així, de cara al desembre ja tindríem clar com quedaria el pis i podríem començar amb les obres. Al gener ja hauríem acabat, i al febrer tots els operaris treballarien fins a mitjans de març, quan faríem la mudança.

Els terminis ja eren llargs per tal de preveure qualsevol imprevist, a més, la nostra part de feina s’allargaria ja que treballant cada dia només podríem avançar durant els caps de setmana.

Així doncs, a inicis de novembre vam anar a prendre mides del pis, per poder planejar quin mobiliari hi posaríem i saber quins mobles podríem aprofitar. A més, també necessitàvem prendre molt bé les de la cuina i bany per a poder dissenyar-los correctament. Cosa que no va passar!! Vam ser tan desastres que dos o tres mides no eren les correctes.

Aquí podeu veure el primer que vam fer, tirar la paret del menjador, unificant l'espai d'aquesta sala amb el del rebedor.

Amb les mides a la llibreta, vam anar a varies botigues de cuines i banys de Manresa, inclús d’Igualada, per demanar pressupostos i dissenys. Com vam dir a l’anterior publicació, ja teníem uns referents en ment. Però malgrat això, les opcions eren infinites i no sabíem per on decantar-nos.

A Manresa vam visitar tres botigues. Una d’elles ens va realitzar un pressupost molt elevat i tot i així, la cuina no era gens pràctica. Una altra ens van agafar mides però no ens van trucar mai! I finalment, vam anar a una botiga d’Igualada i a una altra de Manresa, on ens van preparar el disseny de dos cuines que ens van agradar molt. Finalment, ens vam decantar per la botiga de Manresa.

El primer pressupost d’aquesta, tan del bany com de la cuina, van ser molt elevats, doncs pensàvem en escollir materials que eren molt cars. Per exemple, a la cuina volíem les portes lacades de color blanc, sense tiradors i amb tancament lent dels calaixos i portes, i respecte el marbre, el volíem de Neolit, doncs ens havien parlat molt bé d’aquest material en altres botigues.

Disseny de la cuina.

El dia que vam recollir el pressupost gairebé superava el que teníem per a tota la reforma, així que vam decidir modificar els materials mantenint el preu. En comptes de portes lacades blanques, vam escollir encarregar-les de fòrmica, amb tiradors de color fosc, a conjunt amb la rajola del terra. El marbre també seria de color fosc, i en comptes de Neolit, de Silestone. Aquest material no és econòmic, però no era tan car com l’anterior i la qualitat i l’estètica final val molt la pena. Amb tots aquests canvis, la cuina continuava amb uns acabats de qualitat però amb un preu que ens podíem permetre.

Per altra part, també ens van fer un disseny i pressupost dels dos banys. Teníem clar que el bany gran havia de tenir una paret de rajola hidràulica. Tots els referents que havíem vist ens agradaven molt, i vam buscar en diferents botigues els models que hi havia i en aquesta vam trobar-ne una amb un to blau grisós que quedava molt bé. Vam decidir que la posaríem a una sola paret, la que quedava frontalment rere la dutxa. Això ens solucionava una altra decisió, i és la mampara, com que havia de permetre veure el dibuix de la rajola, havia de ser transparent, i per les mides reduïdes del bany, de quatre portes.

A la botiga, vam veure un moble exposat preciós, d’un color fusta molt viu, amb tota la part superior que feia la pica de ceràmica, i un mirall molt gran amb un aplic led. Era perfecte, i malgrat intentar trobar-ne d’altres per poder comparar i no quedar-nos amb el primer, era impossible trobar un que ens agradés més! La rajola de la paret finalment, seria de color blanc, ja que quedaria bé amb la paret de rajola hidràulica, i el terra, també de color gris, tal i com vam dir en la publicació anterior. A més, el plat de dutxa el vam escollir de resina, un material que estèticament és molt bonic i amb un color gris fosc que s’integrava totalment amb el terra.

Finalment, el bany petit era una mica més complicat, no podíem jugar-hi gaire per les mides, era massa petit! Així que només vam poder donar joc a les parets, vam decidir posar rajoles blanques tipus “metro”, que són primes i allargades, amb l’entrerajolat prim i de color blanc, que contrastaria amb el terra, que seria el mateix gris fosc que la cuina i el bany gran. Aquestes arribarien fins a mitja alçada, i des d’aquí fins al sostre, ho enguixaríem i pintaríem. El color,... encara el rumiem! El WC seria el mateix que l’altre, del model Roca The Gap, i la pica no teníem cap altre remei que posar la més petita que hi havia a una botiga especialitzada en banys, amb un armariet a la part inferior que tapés els tubs, i del mateix color que l’altre moble.

Vam intentar buscar en varies botigues altres WC, rajoles, mobiliari,.... per tal d’abaratir els pressupostos. Hi ha inclús grans magatzems que tenen zones outlet on hem comprat algunes peces com per exemple les aixetes de la dutxa o de la pica del bany amb els quals hem aconseguit reduïr molt alguns preus. I això recomanem molt fer-ho, també hem venut algunes coses antigues del pis que havíem de canviar, com ara les portes.

Disseny dels dos banys.

Per altra part, la meva parella es va encarregar de buscar pressupostos en diversos paletes, electricistes, llauners, i guixaires. Havíem de comptar amb tots ells per tal de poder realitzar les obres.

El paleta s’encarregaria de col·locar totes les rajoles dels banys i la cuina, realitzar els acabats i tapiar la porta i finestres que no feien falta. El llauner havia de revisar la instal·lació de l’aigua, moure dos radiadors de lloc a l’habitació, ja que aquí havíem tirat una paret a terra i tapiat una porta, i també havia de canviar la clau de pas de lloc, ja que on estava ubicada no era pràctic.

L’electricista es va encarregar de posar ulls de bou al rebedor i passadís, així com a l’habitació en front l’armari (detalls que donen un toc més bonic i que canvien totalment l’acabat de l’espai). Va posar punts de llum on crèiem convenient i que fins el moment no hi eren, com ara al distribuïdor i al menjador. També va incorporar més interruptors a la cuina, i va deixar preparada la pre-instal·lació de l’aire condicionat, per si en un futur ens decidim a posar-lo.

Després del treball de tots ells, queda la feina del guixaire, qui havia de deixar les parets llises, traient el gotelé del menjador i rebedor, així com posar fals sostre en alguns espais per tal d’anivellar-lo, i tapar tots els forats que hi havia a les parets després de les obres.

Vam decidir que no contractaríem pintor, doncs compraríem la pintura de les parets i radiadors, i realitzaríem nosaltres aquesta tasca. Amb això ens estalviàvem un pressupost més, i teníem més marge per la resta de coses.

I finalment, el fuster. Un home ens posarà el parquet, de color clar i sòcol de color blanc. Un altre fuster ens canviarà la porta de l’armari encastat, de color blanc també, i totes les portes de les habitacions, que seran lacades blanques amb quatre línies que travessaran cada porta. Aquests seran els últims en treballar al pis, deixant-lo ja totalment acabat.

Queda només, i aquest va ser l’últim pressupost que vam demanar, l’alumini. Totes les finestres del pis eren d’aquest material, només hi havia una porta de fusta que estava a la cuina i que conduïa al rebost. Aquesta la canviarem de moment, i faltarà canviar una altra que ho farem més endavant.

Part de les obres que vam realitzar.

I amb tot això dins la carpeta, tocava començar a treballar i deixar-ho tot llest per poder complir els terminis del calendari el millor possible. Encara ara hi estem treballant, queden molt poques setmanes, i a la propera publicació, us podrem ensenyar per fi el resultat definitiu de tants dies d’esforç, ganes i il·lusió!

Gràcies per ser-hi!

#AgullesdePaper #Creadoresdecosesboniques #Deco #Manresa #2018