Ruta per la costa basca.
- Agulles de Paper
- 25 jul 2018
- 5 Min. de lectura
Tornant a la rutina després de cinc dies magnífics vorejant la costa basca i coneixent-ne gran part dels seus pobles i ciutats que la conformen. De camí cap a casa és quan t’envaeix aquell sentiment de nostàlgia i ganes de quedar-t’hi, conseqüència de què el viatge ha anat molt i molt bé.
Així que vaig decidir que faria una mica de guia de tot el que vam fer i com vam aprofitar els dies, per tal que si mai us animeu a anar-hi, us faci servei.
Dia 1
De camí d’anada per arribar a la nostra primera parada per passar-hi la nit, vam passar per Pamplona, on vam dinar i també vam visitar una mica el seu preciós nucli antic.
Seguint per la carretera teníem intenció de fer parada a Bilbao, última ciutat relativament gran abans d’entrar de ple a la costa. Ja l’havia visitat de més jove però em segueix agradant i impressionant tant com sempre. El millor de tot és observar la magnífica obra de l’edifici del Museu Guggenheim. Si teniu l’oportunitat i el temps necessari per fer-ho, entreu-hi i visiteu-lo per dins.
Última parada del dia i primera de la nostra ruta per la costa basca: Gorliz. Jo i la meva parella vam decidir passar aquests cinc dies dormint amb tenda a càmpings de la zona, i us ho recomano cent per cent. És una experiència fantàstica, diferent i econòmica.
Així que amb sort, vam trobar una plaça al Càmping Arrien on quedar-nos aquesta primera nit.
Dia 2
Sopelana va ser la nostra primera parada. Era la primera platja que veiem i just ens estàvem fent a la idea que el Mar Cantàbric no té res a veure amb el Mediterrani, quan de sobte, el que més ens va impactar, era l’afany que tenen la gent pel surf. Per dir-vos que és l’activitat principal de tota la zona i que els surfistes tenen preferència per davant de tot. I aquest ambient ens va encantar. Des de ben petits ja entren al mar sense por i amb la seva taula sota els braços.
Plentzia, la nostra segona parada, té el seu encant amb el riu que el voreja. Nosaltres el vam visitar de dia, però us recomanem que hi passeu al vespre, ja que amb totes les llums que l’il·luminen creix el seu atractiu. Així que si decidiu passar-hi, proveu-ho. No us deixarà gens indiferent.
Més tard, Gorliz. Té una platja que dóna gust estirar-s’hi i prendre el sol si us fa un bon dia.
Abans de continuar camí cap a Bakio, vam fer parada tècnica enmig de la naturalesa per dinar. Us prometo que fer-ho i cuinar-te amb fogonet allà mateix és quelcom que s’ha de viure més d’un cop o varis a la vida.
Bakio ens va sorprendre per la platja que tenen, dividida pel riu. D’aquells que l’aigua arriba al mar pel mig de la sorra de la platja. I que d’aquesta manera ajuda als socorristes a dividir aquesta amb la zona de banyistes i la zona de surfistes. El més curiós del cas és que quan tenen la bandera vermella penjada a la platja a mode de “prohibit banyar-se”, la gent s’hi fica igual. Al mar Mediterrani això és impensable, mentre que al País Basc, estan obligats a tenir una zona de bany per qui vulgui ficar-s’hi encara que pengin la bandera vermella. Ells entenen que a qualsevol persona, veïna d’un poble d’aquests, que vulgui ficar-se a l’aigua, ningú no li pot prohibir.
Vam seguir ruta endavant per trobar allotjament. Càmping Arketa a Ibarrangelu. Recomanació del dos cents per cent. Bon tracte de la gent que el porta, l’espai que vam tenir per plantar la tenda era d’acampada lliure, és a dir, no teníem una plaça limitada sinó un espai extens per triar lloc. Hi vam passar dues nits i així vam fer tota la zona.
Dia 3
El tercer dia teníem pendent una excursió que per falta de temps no havíem pogut fer i valia molt la pena. Es tracta de San Juan de Gaztelugatxe, un illot al municipi de Bermeo. Sobre d’aquest hi trobem l’ermita de San Juan. Els fans de Joc de Trons sabreu de què us parlo… Vegeu les fotografies, no puc dir-ne res més, un lloc i una excursió ES - PEC - TA - CU - LAR.
Guernika. Que dur va ser pels seus habitants el 26 d’abril de l’any 1937, durant la Guerra Civil Espanyola, quan van bombardejar la ciutat i tanta gent va perdre famílies senceres, les seves pertinences i la casa.
Passegeu per Guernika, trobeu-vos amb el mosaic gegant de l’obra de Pablo Picasso que han plantat a la ciutat i en silenci observeu-lo. Un cop ho hàgueu fet, dirigiu-vos a veure l’església de Santa María i posteriorment al Museu de la Pau, que és necessari que tothom el descobreixi i reflexioni.
Un cop dinats, vam acostar-nos a Lekeitio, un poblet amb un port preciós, uns carrerons molt macos i una església també digna de ser visitada. Llàstima que aquella tarda ens plovia i parava per igual durant tota l’estona i tampoc vam poder-hi estar tot el temps que voldríem.
I per últim ens quedava per fer, tot i que estàvem molt cansats, Mutriku. Però vam comprovar que tampoc era res de l’altre món, no us el recomanem. El que sí que podeu visitar, és Ondarroa. Queda al costat del primer i és molt més maco ja només a simple vista. Així que si ho visiteu, ja ens comentareu que tal.
Dia 4
El primer que vam fer de bon matí va ser canviar de càmping per passar l’última nit, ja que l’anterior ja ens quedava bastant lluny d’on volíem passar els dos últims dies. Aquest últim va ser el Càmping Zumaia, molt nou. I el més important, a menys de 20 minuts de la ciutat més llunyana que volíem passar a veure.
Zumaia i el seu penya-segat. Una excursió per veure l’església de San Telmo i per acostar-te al punt més pròxim d’aquest.
Entre Zumaia i Getaria vam dinar, davant del mar amb modo pic-nic. I a Getaria, gràcies al solet que ens va fer, ens vam estirar a la platja a fer la migdiada. El poble, que el vam visitar més tard, també el vam trobar maquíssim.
I per últim, Zarautz. El paradís dels surfistes. Una platja de 2,5 quilòmetres de llarg i on sempre hi ha animació. Una localitat molt tranquil·la durant l’hivern i que es transforma durant la temporada d’estiu i multiplica els seus habitants.
Al ser l’última nit, vam voler fer un sopar més especial i vam decidir anar a fer pinxos en un bar típic. La plaça on es trobava el que vam escollir, plena a vessar. Gent sopant pinxos a peu dret i una copa de Txakoli a la mà (vi típic d’aquella zona). El restaurant, també recomanable, es diu: Taberna Naparrak.
Dia 5
Per últim i amb molta pena, despedíem el País Basc passant per San Sebastián. Una ciutat preciosa, amb dues platges i uns carrerons del barri antic molt bonics. El temps ens va voler regalar un últim dia de sol i vam gaudir-lo molt. Vam fer una estona més de platja i després visita turística per la ciutat.
Eskerrik asko Euskadi! I a vosaltres, gràcies per ser-hi!
Comments